El consum d’aquest animal per primavera està relacionat a la tradició religiosa i a la qualitat de la seva carn, perquè durant aquests mesos és més melosa i suau.

De vegades hi ha receptes que no necessiten disfresses ni salses especials perquè si es té un bon producte, el plat brilla sol. Aquest és el cas del xai de Pasqua. Una cabeça d’alls, una mica de conyac, oli d’oliva i mel són els ingredients necessaris per dotar de sabor aquesta recepta.

El Costumari Català, l’obra cabdal del gran folklorista Joan Amades, explica que antigament per Pasqua ja hi havia el costum de menjar anyell. Aquest animal està estretament vinculat a les religions, ja que a moltes cultures se sacrifica en honor a les seves divinitats, com és la musulmana, que celebra el Dia del Gran Sacrifici. Durant aquest dia es mata un xai per família com a tribut. És per això que l’anyell és un plat gastronòmic estretament lligat amb els actes religiosos.

Se sap que la matança del xai també estava relacionada amb la nostra cultura i amb tots els pobles de la mediterrània. De fet, a l’Èxode, Jahvè institueix la Pasqua i diu a Moisès i Aaron que en aquest dia la comunitat d’Israel mengi carn rostida de xai o de cabrit. Però amb els anys la tradició de menjar xai a Catalunya ha anat desapareixent.

El consum de xai entre la Pasqua Florida (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) i la segona Pasqua (Pentecosta) té una raó gastronòmica de pes. Els xais nascuts a principis d’hivern s’alimenten d’una llet més rica en proteïnes, perquè el fred fa que les mares necessitin alimentar-se més i millor. Això fa que la carn dels xais primaverencs sigui especialment gustosa i suau.

Font: vadegust.cat