Per a conservar-los, cal que els posem a la nevera dins d’una bossa de plàstic perforada.

El pèsol, l’aliment verd més petit, ha evolucionat al llarg de la història. En un principi es comercialitzava madur i gros; ara, el més important és que sigui molt tendre, ja que és el que reclama el mercat. I el mercat sempre té la raó. Tot i així, és un aliment molt versàtil, es pot treballar de diverses maneres segons gustos: cru, escaldat, poc cuit, en receptes elaborades salades o dolces.

Pertanyen a la família de les lleguminoses, però des d’un punt de vista nutricional també formen part del grup de les verdures, així que són les dues coses a la vegada. Tenen un alt contingut en vitamina B, C, proteïnes, hidrats de carboni i minerals com el calci, ferro i potassi. Un aliment que de segur no ha de faltar en cap àpat.

EL QUE HEU DE SABER
El pèsol i la fava són els dos llegums que consumim frescos. El pèsol negre, una varietat que s’asseca, és menjat en petites quantitats al Ripollès, el Berguedà o la Cerdanya.
Quan es desgrana el pèsol, és important que es triï per mides, perquè no té la mateixa cocció un pèsol petit que un de gros.
Per gaudir de la màxima expressió del pèsol, s’ha de menjar cuit. D’aquesta manera no perd el verd, ni la textura ni la fragància dolça.
El pèsol s’ha de menjar quan ja s’ha esclovellat. Per contra, si el deixeu més d’un dia a la nevera, el sucre es transforma en midó i ja no és dolç.
S’han de coure entre un i tres minuts quan encara són tendres. A mesura que es fan grossos i van envellint, és aconsellable coure’ls més minuts.

Què heu de tenir en compte a l’hora de comprar-ne?
Les beines han de ser gruixudes, llises i d’un verd intens.
Cal vigilar de no escollir tavelles planes ni arrugades.
Per tenir-ne 1 kg de desgranats se n’han de comprar entre dos i tres quilos amb beina, recorda la Fundació Alícia.
La tavella ha de ser ferma i en obrir-la ha de ser humida per dins.
Com més petits siguin els pèsols, més tendres i gustosos són al paladar.

Font: Som Mercat i Cuina.cat