El plat d’avui va dedicat sense dubte als mes carnívors, amb una recepta d’allò mes britànica, el típic “Roast Beef”. Qui no recorda aquella sèrie britanica mítica de “Upstairs, Downstairs” “Arriba y abajo”, amb aquella cuina enorme, els típics pastissos de ronyons, les pastes per el te i com no aquells enormes trossos de carn rostides al forn, acompanyats de unes magnifiques salses i com no, tot disposat en unes taules amb unes vaixelles de luxe.

El Roastbeef no es mes que un bon tros de carn de bou o vedella, rostida al forn que podem servir sol o be acompanyat d’unes verdures i patates. Als paisos anglosaxons es menja normalment el Diumenge (Sunday Roast). Es un apat fàcil de fer i que podem deixar preparat per degustar-lo tant calent com fred.

Començarem per escollir la carn, per mi la millor peça per un roastbeef es l’entrecot, he provat altres peces però el millor sense dubte es aquest. Podem demanar al nostre carnisser que ens lligui la carn, perquè ens quedi mes igualada, ara be si la peça de carn te la mateixa mida no fa falta. L’entrecot ha que tenir una bona capa de greix, si no es així demanarem al carnisser, que a l’hora de lligar la carn, l’envoliqui amb una capa de greix del mateix animal, això farà que el rostit no es quedi estopenc. Aquesta vegada no ha fet falta ja que la peça que m’ha donat el Jaume, tenia força vetes de grassa.

Be, com ja tenim la carn, tres punts sobre el rostit, primer de tot es importat treure la carn de la nevera i deixar-la temperar un parell d’hores a temperatura ambient. Es bàsic no salar la carn abans de cuinar-la, ja que es deshidrataria i ens quedaria seca.

Un vegada feta la carn la deixarem reposar sobre la reixa de la safata uns 15 minuts abans de tallar-la, ja que d’aquesta manera la carn absorbira els seus propis sucs, evitant que es dessagni a l’hora de tallar-la.

Ingredients, per unes 6 persones.
1 quilo 700 en una peça de carn d’entrecot,
ja sigui de bou o de vedella. (Com la carn te unes bones vetes petites de grassa i es molt igualada no ha fet falta cobrir-la amb mes grassa i lligar-la).
8 cebetes franceses.
6 grills d’alls.
una branqueta de romaní.
2 fulles de llorer.
1 got petit de whisky.
Oli d’oliva verge extra.
Sal i pebre.
Per acompanyar.

4 patates .
1 branqueta de romaní.
3 dents d’alls.
Oli d’oliva verges extra.

Temps d’elaboració.
40 minuts.

Elaboració.
Comencem traient la peça de carn de la nevera 2 hores abans de començar el rostit.
Preescalfem el forn a 200º.
Posem una paella al foc fort amb una cullerada d’oli, i segellem bé la peça de carn sense salar, per tots els costats. D’aquesta manera no perdrà els seus sucs a l’hora de posar-la al forn.
Una vegada segellada la carn, la salpebrem força (si no han de menjar nens) i col·loquem la carn en una safata de forn amb les dos cullerades d’oli, la fulla de llorer, la branca de romaní, les cebetes i les dents d’alls.
Si tenim sonda tèrmica l’introduirem a la carn de forma obliqua, no recta perquè arribi fàcilment al centre de la carn. Escollirem la temperatura que vulguem, en el meu cas com ens agrada poc feta he marcat que piti quan arribi a 48º, si la voleu una mica mes feta ho deixarem a 55º i si la voleu molt feta marcarem 70º.
Si no tenim sonda hem de ser molt curosos amb el temps que la deixarem al forn.
Introduïm la safata al forn i baixem la temperatura a 170º, deixarem fer uns 20 minuts per cada quilo de carn.
A mitja cocció reguem la carn amb la copeta de whisky.
Una vegada feta la carn la traurem del forn, i deixem reposar en la reixa de la safata uns 15 minuts.
Mentre es fa la carn posarem a bullir les patates amb pell.
Una vegada fetes les refredem les tallem a trossos grans amb pell i reservem.
En una paella de ferro posarem la cullerada de mantega i la cullerada d’oli, els grills d’alls amb pell, la branca de romaní, deixem que es daurin una mica els alls i aboquem les patates. Salpebrem deixem uns 10 minuts i retirem.
Per servir tallarem la carn el mes primet possible i ho servim en un plat amb les patates com acompanyament. Tirem una mica de salseta de la safata per sobre de la carn i si voleu una mica de sal maldon i de pebre.

FONT: alcaliudelacuina